Entrevista al candidat a l’Alcaldia de Castelló per Compromís #CS24M2015

«Castelló és una ciutat amb moltes oportunitats naturals, però aletargada per mala gestió, a nivell tant urbanístic com de recursos socials o d’oportunitats laborals, perquè no hem definit quin model econòmic ha de tenir la ciutat de Castelló. Històricament ens hem reinventat: s’ha acabat el cànem, ha vingut l’arròs, després la taronja, després el taulell.. i trobarem una eixida. Però ara tenim un altre context, marcat per la globalització, en el qual l’administració hauria d’acompanyar i no estic segur que ho vaja a fer»

Enric Nomdedéu Biosca (Reus, 30 de novembre de 1961) tria per a fer les fotografies el solar reservat per al Centre de Convencions dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava. “Sempre s’ensenya el que s’ha fet, però aquest és el Castelló que no ens ensenyen, el retrat del fracàs d’un model”, sentència. El candidat a l’Alcaldia per Compromís argumenta: “No és només que vam pagar 2,7 milions d’euros per un projecte que no s’ha fet, no és només que abans era una zona agrícola i ara urbana, amb gent pagant impostos urbans per un lloc on no es farà res en 10 anys: simbolitza una mala gestió urbanística perquè algú va pretendre que les càrregues d’aquest desenvolupament urbà –i també de la seu de la VIU- recaigueren en Mestrets. Van dir que es farien milers de pisos de VPO a Mestrets, on la propietat estava repartida entre moltes famílies, i ara què tenim? Uns terrenys que en més d’un 90% són d’una UTE de totes les constructores de Castelló, i no es poden construir VPO perquè el preu del sol és molt alt i no ix a compte. Ocurrències mal gestionades: el PP digué que carregarien totes les contribucions a Mestrets i hi ha 4 sentències seguides dient que és una il·legalitat”.

Malgrat la exigua representació de Compromís (2 regidors en la legislatura que acaba), Nomdedéu ha esdevingut un dels rostres més coneguts de l’Ajuntament, al qual es va incorporar l’any 2003 de la mà del incombustible Antoni Porcar, líder del nacionalisme valencià a la ciutat durant molts anys. Casat i amb una filla de 5 anys, diplomat en Relacions Laborals i llicenciat en Ciències de Treball, aquest consultor d’empreses fuig de convencionalismes en el vestuari (li agraden els colors cridaners), i és habitual veure’l recórrer la ciutat en patinet “per a les distàncies curtes”. El seu llibre preferit és El petit príncep, i del cine, recorda especialment Testigo de cargo. I si li demanen un referent, recorre també a la ficció: “Tarzán m’agrada des de menut; era un tipo normal que nadava com jo, s’entenia amb els animalets i no tenia superpoders: tot s’ho havia currat ell solet”. Amant de la ironia punyent, en 10 anys s’imagina “comptant els dies per a la jubilació”. Com a defecte admet que té un caràcter molt millorable: “Tinc molt mala llet; també és d’arrancà de cavall i parà de matxo, però…»

Al seu parer, quines prioritats hauria d’afrontar hui la ciutat de Castelló?
Doncs la primera definir el seu propi model, que no en té. Hem fet un salt administratiu per a ser gran ciutat, i hem confós què vol dir gran ciutat: no necessàriament ha de tenir grans infrastructures sinó potser oferir grans oportunitats per als que hi viuen. A la gent jove l’hem decantat a 2 camins: el primer, “estudia el que vulgues a la Universitat, i quan acabes seràs… un titulat”, i el segon, “no cal que estudies, ves-te’n a la taulellera i guanyaràs 2.000 € o a la construcció i guanyaràs 1.800… i tindràs el BMW que no va tenir ton pare”. Els hem oferit eixes 2 eixides i han resultat fallides: el del BMW ara no pot pagar-lo i com l’ha tunejat, a sobre no el pot vendre… i el titulat ara està aprenent idiomes en un altre país, fent turisme idiomàtic, justament a l’inrevés del que ens havíen promès.

Quins criteris creu que tindrà la gent presents per a votar en aquestes municipals?
Si em pregunten quin serà el resultat, aquesta vegada m’equivocaré perquè és molt confús. Hi ha un percentatge important de gent que votarà per por, pensant si el que vindrà serà; un altre percentatge elevat de gent que votarà molt enfadada i dividida en 2-3 grups, pensant “no m’agrada gens el que hi ha”, sense més lectures particulars. També hi haurà un vot de fidelitat als partits als que s’ha votat anteriorment, que no és necessàriament el vot més reflexiu… i finalment confie que hi haja vot de la il·lusió, que pondere la capacitat de transformar unida a l’experiència de saber de què estàs parlant. Si aquest grup és gran, a nosaltres ens anirà millor que altres vegades; si no és així, no.

Per a vostè, quines són hui les principals debilitats i fortaleses de Castelló?
Crec que sóc el únic portaveu que ha presentat un anàlisi DAFO de la ciutat a un debat. Tenim una bona posició geogràfico-climatològica, una industria turística determinada… però allò més important és la seua gent, capaç de reinventar-se, d’imaginar una altre futur… del cànem hem passat a l’arròs, la taronja, el taulell, i ara veurem entre tots què decidim. Quant a debilitats, … l’estructura administrativa ens dóna un desavantatge: pesem poc políticament; Castelló pesa avui 5 diputats a Madrid. A València el pes està sobreponderat però al final tampoc ha resultat determinant. Si un partit triomfa a València i Alacant no importa que punxe ací… això és un desavantatge molt gran. I també hi ha un cert provincianisme, voluntari, convençut, que juga en contra nostra. Si som una província, som només el 10% del país. Si ho mirem des d’un altre punt de vista, Castelló és la quarta ciutat del país, Vila-real està entre les 10 primeres… hi hauria una lectura diferent.

Quins són els eixos de l’estratègia de Compromís per a l’Ajuntament a 4 anys vista?
Primer hem de redefinir-nos i fer un DAFO seriós de la ciutat, amb la participació del cervell d’eixe organisme viu que és la ciutat, que està bàsicament a la Universitat Jaume I. El que no pot ser és que els politcs diguem cada dos anys una ocurrència: ara turisme idiomàtic, després creuers… Com s’han avaluat aquestes propostes? Qui ha fet els números? Hem de saber on estem, i això és urgent. Jo sóc partidari de veure com a oportunitats els problemes de la vida, i ara no tenim pla d’ordenació urbana, ens cal saber quin model de ciutat volem. Ha sigut bona idea catalogar com a urbanitzable mig terme municipal? Ara els propietaris paguen sol urbà més car i la ciutat ha perdut un anell verd en torn a la ciutat.

Ens manca model econòmic, de mobilitat urbana… per exemple, nosaltres vàrem demanar un carril bus a les rondes (Millars, Magdalena), perquè almenys eixe carril reservat creuara la ciutat, i no, van preferir fer més amples les voreres. S’han fet els aparcaments no necessàriament on marcava la racionalitat sinó on tenia rendibilitat econòmica per a les constructores, i això no és una opinió, perquè m’ha quedat clar quan m’he reunit amb l’empresa que més aparcaments ha fet a Castelló. I quan ja ho tenim tot fet, inclòs el trajecte del Tram definit, contractem una empresa de Gijón per a fer un pla de mobilitat per a la ciutat. I amb un profund desconeixement, el treball d’aquesta empresa diu que la central de tots els autobusos dels pobles havia d’estar a Cardona Vives! A una zona verda, al centre, que limita amb una zona peatonal i amb altra de trànsit relativament ràpid, al cantonet d’on aniria l¡Ajuntament i amb dos aparcaments ahí… una opció absurda, tot plegat. Jo no sé si si li hagués pagat per eixe treball però sobretot el problema és que vam encomanar eixe treball 10 anys tard, després de fer totes les ocurrències possibles. Fa riure quan sents alguns polítics dient que Castelló no està dissenyat per al segle XXI. Ni Toledo, ni Pamplona! Però la ciutat l’anem fent a mida que creix, i per exemple tota la zona cara actual, nova, no té cap servei, has d’agafar el cotxe per a qualsevol cosa. Una part de culpa ja la tindrem nosaltres, no? I cal marcar els principis bàsics per definir com volem créixer, si és això el que volem, que nosaltres diem que no.

Pose alguns exemples que puguen explicar el tipus de programa que presenten.
Doncs puc posar uns quants. El primer: el 2 de gener, perquè l’1 és festiu, la ciutadania hauria de rebre a casa un escrit de l’Ajuntament que informe de tots els tributs i impostos que haurà de pagar durant l’any amb la periodificació en què ho haurà de pagar. I amb una proposta: si vostè periodifica tots els pagaments de forma mensual o trimestral (ara es pot fer amb alguns només), tindrà aquesta bonificació. Per què puc fer-la? Perquè l’ajuntament té un problema d’estacionalitat amb els ingressos: fins al mes de maig no entra un cèntim i hem de demanar diners als bancs, que hem de pagar amb interessos. Si el ciutadà diu “jo puc anar pagant els 1.200 euros anuals que me corresponen amb 100 euros mensuals…”, l’Ajuntament es pot estalviar eixos crèdits i tots guanyem… I d’altra banda, a la mateixa carta, mostrar un gràfic de formatgets perquè vostè sàpiga quin percentatge del que paga va a serveis socials, llum, neteja, sous del personal… aquesta proposta està estudiada, validada per funcionaris, a més de presentada en dues ocasions i votada en contra pel PP.

Segon exemple: volem avaluar totes les activitats de l’Ajuntament. Conèixer el retorn social de totes les activitats, des de serveis socials a subvencions a associacions. Quan ens informen que ha augmentat la partida de serveis socials, ens informen d’un fracàs. Tenim la sensació que estan matant la fam sense resoldre els motius que la causen. Quants programes serveixen avui per a rescatar a la gent de la pobresa i quants fan que la gent acabe sent subsidiària d’eixes ajudes? Tots aquells que realment servisquen per al primer objectiu, per a trobar millor treball, per a una millor formació… mereixen el doble, el triple del que faça falta. Els que no, potser els haurem de plantejar d’una altra manera, però haurem de saber que és un fracàs com a societat. I el mateix me val per a les associacions, saber si hi ha retorn social. Si subvencionem un programa d’una associació per ajudar a aprendre a llegir, no vull la factura de la mestra: vull saber quànta gent ha après a llegir, perquè si no aprèn ningú, per a eixe programa s’ha acabat la subvenció. Ho sent molt.

Un altre cas: demanarem una certa corresponsabilitat al moviment associatiu, no només econòmica. No té sentit muntar estructures de micropoder al 100% amb diners públics. Ara pots subvencionar fins al 50% però la lectura que es fa es “me demanes que justifique el doble del que gaste”. I jo dic “no, te demane que pagues la meitat del que gastes”. Els diners públics s’han d’invertir el millor que sapiguem.

En el cas de la participació ciutadana, cal fer un esquema de la seua traçabilitat, des del PGOU a qualsevol decisió urbanística. Com prenem les decisions? Doncs quan calga decidir una remodelació a un barri concret, potser caldria fer una consulta ciutadana al barri, a banda de posar una urna a l’associació de veïns, fer mil reunions amb els col·lectius afectats… i les noves tecnologies ens ajudarien a decidir si la plaça ha de ser rodona o quadrada. I quan ja estiga decidit, el portal web ha de ser d’una transparència absoluta i mostrar el concurs en temps real, a més de no acceptar modificacions de obra amb l’alegria actual. I queda la ficalització posterior. L’actual sistema de participació ciutadana, en un mes i mig i preguntant a les juntes de districte, no té res a veure amb aquest sistema on es fa bé. En altres ciutats el procés dura 9 mesos, es fan propostes, hi ha un període perquè els tècnics municipals ho valoren tècnicament i presenten una avaluació econòmica. Després torna a les associacions, se vota i si s’aprova, torna a l’Ajuntament i s’incorpora al pressupost.

I la darrera proposta, sobre el problema de l’atur. Si llevem alguns parxes, no podem crear llocs de treball. Però podem premiar a les empreses que ho facen millor: aqeulles que quan concursen presente un programa de responsabilitat social corporativa en el qual expliquen quants llocs de treball han creat en els darrers anys, la reserva de places per a discapacitats que tenen, etcètera… i ahí el tècnic haurà de posar-li 3 o 2 o 1 punts més que a altres empreses.

Canviem de capítol. Per què i quan va entrar en política?
Jo sóc nacionalista epidèrmic: als 6 anys vaig rebre una galtà al pati de l’escola per parlar en valencià, la llengua de ma mare. Ahí vaig pensar que passava alguna cosa estranya. I vaig prendre consciència. Durant la transició democràtica, de la mà de la meua germana em vaig anar interesssant… i després d’un breu pas per la Jove Germania l’any 76-77, la meua primera militància formal sense carnet va ser l’any 79 amb Esquerra Independent de Castelló (EIC). Tenia 17 anys i no vaig poder votar. El primer carnet va ser del Partit Nacionalista País Valencià (PNPV), i ja no m’he mogut: el PNPV creix i fa Unitat del Poble Valencià… després creix i es fa el Bloc Nacionalista Valencià i ara, Compromís. Des del 81 he tingut càrrecs responsabiltat orgànica, menys els 3 anys que vaig viure a París. Però mai he volgut estar a les llistes. Ni me veia, ni m’abellia massa ni res.. però l’any 2003 Toni Porcar m’ho demana i ho accepte però amb moltíssima por. Ser regidor a Castelló, per a mí la ciutat més important d’Occident! Pensava que em vindria molt gran, però en sentir alguns dels meus companys de corporació se’m va passar.

I l’any 2007, la candidatura a l’Alcaldia m’arriba massa prompte. 4 anys més tard, en 2011 estava més format i baquejat. I ara crec que estic en el millor moment que estaré mai; i això també és un anunci. Tinc un bagatge intens i un equip amb el qual estic molt a gust.

Es just el desprestigi actual activitat pública?
Per culpa de l’star system de la corrupció, ho mereix. Però és profundament injust per a regidors de tots els partits que hi ha a moltíssims llocs, i més a pobles menuts… I ara amb això de Cajamar [entitat que demana als clients que especifiquen si es dediquen a la política o en tenen familiars que hi treballen], em sent profundament insultat, perquè per dedicar part del meu temps a treballar per la ciutat sóc sospitós al meu propi banc, sospitós de terrorisme internacional i de dur-me fora la pasta que no tinc.

Què li suggereixen les paraules “polític professional”?
M’abelleix dir demagògia, des de les dues bandes. Tema demagògic pels que diuen que la política no está suficientment ben pagada… però també per part d’una determinada esquerra que diu que això hauria de ser gratis en lloc de demanar un salari digne. Això és un treball i puc assegurar que qui vol, li dedica moltes més hores de les que ens paguen; no dic que estiguen mal pagades, però jo li dedique moltes més hores de les 15 que em paguen.

Què farà si no és vostè el pròxim alcalde de Castelló?
Tenim el convenciment de que el resultat serà molt millor de l’actual i per tant, formaré part d’un equip més potent i treballaré més. Com creiem que l’oposició no és un càstic, se poden fer moltíssimes coses, tot i ser una via moltíssim més lenta de canviar les coses… Ho farem millor que ara encara. Si la gent ens recolza amb més potència encara ens donarà un al·licient per saber que ho estem fent en la bona direcció; i si no sóc el proper alcalde de la ciutat espere ser un bon cap de l’oposició.

Quins principis mínims creus que haurien de ser compartits en un Ajuntament i no canviar governara qui governara?
Segurament fa 10 anys ningú ho diria, tampoc jo, però crec que és la transparència en la gestió i l’avaluació permanent en 360 graus, que t’avalue el del costat, el de més enllà, és important. La transparència és el més necessari i el més transversal de tots: que la gent sàpiga quant costes, a quina hora vens, quan te’n vas i què fas, evita tantes temptacions estúpides, que si forem transparents en la manera de fer crec que canviaria la política en general. I la resta han de ser divergències, que són bones.

Quines competències li manquen i/o li sobren a l’Ajuntament?
Potser li falta la capacitat de posar en marxa les escoles de 0 a 3 anys, que ens sembla fonamental perquè creiem en l’educació dels 0 als 100. Creiem en la ciutat educadora, i no volem dir només ensenyament. Això vol dir que els pasos de zebra eduquen, que els camins escolars no siguen el que ha fet el PP, quan nosaltres vam presentar la proposta. En altres ciutats, els camins escolars estan patrocinats per empreses. Però això no és anar a Mercadona i que te done diners per pagar la senyal. En alguns barris de Barcelona, que s’ha fet ciutat educadora, s’ha agarrat als comerços del barri i se’ls ha dit: «vostè me dóne els diners, o no, però vostè se compromet, si forma part del camí escolar, a tres coses. Tot escolar que passe per davant del seu comerç sap que té dret a tres coses: a refugiar-se dins si s’ha perdut o li passa alguna cosa, a anar al bany i a cridar per telèfon a casa. Jo li demane això a Mercadona, a la botigueta del cantó… i això és un camí escolar. Tan senzill i dóna seguretat al xiquet.

I què li sobra? Els departaments internacionals: ací tenim un regidor de la Unió Europea. Nosaltres vam demanar en el seu moment que s’havia de constituir un gabinet tècnic municipal que escorcollara cada dia les ajudes de la UE, i passara les convocatòries al departament corresponent. I no se va voler fer. Això em va semblar fonamental, perquè la UE té una quantitat enorme de programes que podrien vindre a Castelló que els estem perdent perquè ningú té temps de buscar-lo o cadascú va pel seu compte, i en canvi tenim l’estructura política d’un regidor de la UE. En serio, una ciutat de 180.000 habitants ha de tenir això? Cal redimensionar la política municipal, que és la més xula del món… però és d’asfaltar carrers i no fer catedrals, és això que ja he dit més d’una vegada.

Per quin motiu es presenta per tercera vegada a l’Alcaldia?
Segurament perquè les altres dues no vaig ser alcalde (riu). Bé, jo no vull que el meu nom figure en cap placa, i això ja és una declaració de principis. Si inaugurem no sé quina cosa, haurà de dir que l’obra l’ha pagat l’Ajuntament de Castelló. I si un periodista vol esbrinar qui era l’alcalde eixe any, ho buscarà i ho trobarà. No vull posar el meu nom més que en la làpida final, no m’abelleix. I si haguera sigut alcalde durant 8 anys, potser la vida em demanaria un altre repte i segur que seria fora de la política.

Hem fet unes primàries obertes a la ciutadania, vam assumir el risc i ha quedat una llista molt bonica en els primers llocs, en la que me sent molt còmode amb l’equip i amb totes les persones per separat… però podria haver eixit una altra cosa, i no em faria tanta il·lusió. La gent ha triat a gent ben formada, preparada i hi ha bon rotllo; és important perquè al final són moltes hores de feina i si no hi ha bon rotllo, és complicat.

Quants militants té Compromís a Castelló?
Al procés de primàries s’han apuntat, entre militants i simpatitzants, amb nom i cognoms, més de 1.600 persones. I en militants hem crescut; el Bloc aproximadament un 30-35% en 4 anys; a Iniciativa diuen que també han crescut, però també estan els Verds i Gent de Compromís. Cal dir que Gent de Compromís, que no existia, ja és més que Iniciativa, per tant el creixement ha sigut importantíssim. Som 4 potes en aquest banc i el creixement ha estat exponencial. Això desmenteix que la gent no li interessa la política, com també ho desmenteixen fenomens com Podem, o Ciutadans, tot i ser un tema diferent.

Des de l’oposició, explique per què el PP porta 24 anys al govern local.
Hi ha vàries explicacions. La fàcil l’ha donat el fiscal: feien trampes, pagaven campanyes electorals amb la mordida. D’altra banda, Castelló sempre ha sigut una ciutat conservadora, històricament. Però sense cap mena de dubte, com a poc més del 50% del mèrit de que el PP estiga 24 anys el tenim l’oposició, que ho hem fet rematadament mal. Quan és tan obvi que està tot malament, pense que jo he sigut tan torpe explicant-ho que només m’ha votat el 9%, alguna culpa tindré. És evident.

En algun cas votaria a favor de la investidura d’Alfonso Bataller?
Votarem a favor de la seua renúncia si abandona l’acta de regidor per no ser elegit alcalde. No se m’acut un altre cas.

Vostè ha dit que la nit del 24 no sabrem qui serà l’alcalde però sí qui no ho serà. Quines seran les condicions que posarà Compromís per donar suport a un govern alternatiu al PP?
Hem dit sempre que amb el PP no, ni per activa ni per passiva. I ara dic que tampoc serem govern amb els vots del Partit Popular. No acceptaria ser alcalde si ens voten el nostre grup i el PP. Per moltes raons, però també perquè és un canvi de cicle. Portem un programa de govern progressista, així que hauré de fer d’Anguita i repetir allò de «Programa, programa, programa». Creiem que hi ha dos grans pols sobre els que construir: el PSOE, amb un projecte que s’està esgotant amb el pas del temps i que no ha sabut renovar-se de manera nítida… a més que la seua experiència de govern en general no ha sigut positiva per nosaltres. Pensem que el PSOE numèricament serà necessari però no hauria de liderar este projecte. I un altre pol que té a veure amb l’esquerra emergent (Castelló en Moviment i Esquerra Unida, amb vasos comunicants entre sí). I de ser així, he vist el programa dels primers i és molt genèric. Mostren un grau de desconeixement que és lògic d’altra banda, que em fa pensar que tampoc ho hagen de liderar ells. I en eixe món només quedem nosaltres, que tenim la sàvia i la força i les ganes de canviar el model i un cert grau d’experiència amb gent de refresc. Ara és precipitat parlar, en tot cas, i arribat el cas (veurem com es reparteixen els vots) ho decidirà una assemblea. A nosaltres ens agradaria tenir l’Alcaldia i en tot cas governar. I per donar suport a un altre alcalde, els criteris serien els mateixos (programa, programa, programa).

Parla de l’Alcaldia. A partir de quin resultat es considerarà legitimat per a reclamar-la, dins d’un pacte?
En funció dels resultats del altres. A les anteriors eleccions es va presentar el Bloc, no Compromís, i vam quedar a 34 vots del tercer regidor. Iniciativa va aconseguir 1.200 vots però no serien prou per a arribar al quart… ara la nostra forquilla entre acceptable i extraordinari és entre 4 i 6. El 5 és al centre, i això hauria de ser suficient, en funció dels resultats dels altres. Abans de l’eclosió de les noves forces, jo havia dit que si érem el grup municipal que més millorava els seus resultats, podríem reclamar l’Alcaldia. I si un puja i un altre baixa, no cal que t’haja passat davant. Per tant, potser amb 5 regidors, no descarte plantejar-lo amb 4, si els números dónen. En cap cas seria alcalde si jo fóra l’únic regidor del meu partit, però en unes distàncies més curtes, l’aritmètica és molt soferta.

Què va aprendre de la seua experiència professional que l’ha servit després a l’Ajuntament? I què ha après de nou al consistori?
La meua experiència dirigint grups, recursos humans i tal, m’ha servit per a treballar en equip, que és important sobretot per a saber que encara que jo fóra el cap d’un departament sempre hi ha gent per damunt de tu, i sempre cal retre comptes… I dins de l’Ajuntament, més que aprendre la política m’ha confirmat que no sempre tinc raó.

Quina opinió té dels nous partits i quin paper creu que tindran?
Hi ha un vot poc reflexiu; ara sembla que Podemos se desunfla, i d’altra banda quan veig algunes de les propostes que es fan em dic “ja es fan ara” o “s’han desestimat fa temps”. I quan veig a Ciutadans i UPyD denunciant la corrupció, alce la mà i dic Francisco Martínez i Adelino Santamaría. És a dir, lliçons les justes. Nosaltres hi treballem fa temps, en això.

Com a forca de progrés, creu que l’atomització de l’esquerra perjudica a Compromís?
No, crec que la pluralitat no pot perjudicar mai.

Què afegiríen a la política de transparència actual? Quines millores aporta el pacte que van signar fa uns dies els grups municipals?
Estem especialment orgullosos d’eixe pacte. Dues mesures clau que han desbloquejat el pacte al final les hem proposat nosaltres. La primera, que l’alcalde cobre 3,5 vegades el sou del que menys cobra. Hem canviat una qüestió clau: el sou venia vinculat al sou del que més cobrava, que no està dins del conveni municipal sinó que ve d’acords, i ara vindrà vinculat al sou del que menys cobra dins del conveni. Això vol dir que quan fem un contracte basura per algú que treballe per a l’Ajuntament li baixarem automàticament el sou a tots els polítics. No m’estaré obligant, ni que siga per egoïsme, a fer contractes de qualitat, amb els treballadors municipals? I la segona proposta, davant la discussió de què fer amb un imputat. Els de Podemos proposen fer-lo dimitir i els jutges diuen que això no es pot fer, punt. Nosaltres creiem que si ens imputen, pot ser una injustícia, però la situació de la política és tan greu que la meua carrera política val menys que el descrèdit de la política. La formula que hem buscat, per la titularitat de la regidoria de la persona física i la pressumpció d’inocència, és que els grupos municipals li llevem totes les competències a l’imputat: és regidor de base, no pot presentar mocions, i més coses… fins que s’alce la imputació o que s’òbriga el judici oral. I en eixe sego cas, sí l’expulsem del grup municipal i li demanem l’acta. Som els primers en tot l’Estat en fer un cosa així, tan de bo siga suficient i no passe mai en l’ajuntament de Castelló.

El Tram ha estat objecte de crítica constant per part de l’oposició en aquesta legislatura. Hi ha maneres d’optimar la inversió actual en transport públic i de potenciar el seu ús?
Cal ser molt sincers: el transport públic només és útil si és més àgil, còmode i puntual que el particular. Dit això, el País Valencià té la ratio de vehicles per habitant més alta de l’estat, i Castelló la més alta del País Valencià. Jo vaig en patinet, però si educant-nos no som capacos de fer-ho, potser la unica forma és la coercitiva: al centre de la ciutat no se pot arribar, és tan difícil i incòmode que no se pot: però en tot cas he de donar una eixida. I mira, porte mes i mig demanant dades perquè vull saber els números del transport públic a la ciutat en els primers trimestres de 2014 i 2015, i dades desglossades per línies. Va més gent o menys gent? Al Grau sabem que va menys gent. La unica manera d’optimar-lo és posar en marxa la línia 2 del TRAM. Al 2016, eixiran ajudes per a fer-la, i la segona línia és molt més fàcil i ràpida de fer, perquè no va en sol urbà, és més econòmica… i pot donar sentit al nostre comerç, en posar-lo en contacte amb altres poblacions.

Per acabar, digue’m una virtut dels líders dels altres grups municipals en la darrera legislatura.
Per començar, diré que Carmen Carreras va tenir una epifania democràtica als pocs mesos d’arribar, perquè venia a un món que no coneixia. Ha resultat una persona molt oberta i molt dialogant. Quant a Amparo Marco, és una supervivent; ha sobreviscut amb un equip que no era necessàriament el seu i en una situació interna francament complicada; fa bona pinta, no és un nàufrag. I finalment, pel que fa a Alfonso Bataller, diré el mateix que ell va dir de mi, fa poc: és modern, vestint.