Entrevista al candidat a l’Alcaldia de Castelló per Castelló en Moviment#CS24M2015

«Castelló és una ciutat en estat d’emergència social, però va molt més enllà: després de tants anys de polítiques que han primat no les persones sinó certes actuacions vistoses, l’Ajuntament ha malbaratat els recursos de la ciutat amb grans projectes, ruïnosos com el TRAM i altres que no s’han arribat a fer com el Palau de Convencions de Calatrava, i això ens ha dut a una situació en què a Castelló, els desnonaments estan augmentant i amb més gent cercant menjar als contenidors al costat dels supermercats. Aquesta és una ciutat amb grandíssimes possibilitats però que han estat malbaratades: una ciutat que podria ser però que no és»

Xavi del Señor de la Gala (Castelló, 29 de març de 1967) tria per a l’entrevista l’entorn del Maset Blau de la carretera de l’Alcora, «perquè va ser un espai ocupat que va generar un moviment contracultural i que va ser desallotjat per l’Ajuntament; va passar d’estar abandonat a fer-se coses que no els agradaven i per això el van desallotjar… crec que reflexa molt bé la política del PP, en aquest cas en la cultura«.

Triat candidat a l’Alcaldia a finals de març, en les primàries obertes de l’agrupació d’electors Castelló en Moviment, Xavi del Señor té nom de personatge de conte i un to de veu reposat, potser fruit de dues dècades de treball a les Illes Columbretes, com a tècnic mediambiental del Parc Natural de les Illes. Llicenciat en Història i músic, actualment treballa com a educador al centre públic d’Educació Especial Pla d’Hortolans de Borriana. El llibre que més li ha agradat ha estat Les ales enceses de Vicent Usó, i la seua pel·lícula preferida és Barry Lyndon de Kubrick. Com a personatge públic referent a la seua vida destaca al músic Frank Zappa. I potser per això mateix, en preguntar-li pels seus defectes no dubta un segon: «Gose tocar en un grup de música sent un mal músic«, en referència al seu paper com a bateria de Tom Bombadil. En 2025 s’imagina a sí mateix «treballant en moviments socials dins de l’ecologisme, que és el que m’ha mogut durant molts anys… i buscant-me la vida, perquè no m’hauré jubilat i a la marxa que anem…»

Quines són, al seu juí, les prioritats actuals de la ciutat de Castelló?
Dir que necessitem fer coses per a les persones resumeix moltes coses: és evident que estem en una emergència social, però hi ha altres àmbits. Per exemple, ningú sap quina és la política cultural de l’Ajuntament: és tot obscurantisme… és molt significatiu el què em van dir al Consell Municipal de Cultura quan vaig proposar que tota la política cultural, com qualsevol altra, hauria de ser transparent, definida i pública. La resposta va ser «si tú vols publicar alguna cosa, només has de passar a parlar amb el regidor«. Això no pot ser. I és urgent fer partícip a la gent de les decisions municipals. De totes, especialment de les que més comprometen el futur de la ciutat. Els barris ara estan abandonats: tot i que diuen que tenim un model de participació ciutadana encomiable, la gent no participa en absolut, i els xicotets espais que hi ha estan absolutament controlats pel Partit Popular. És urgent que la gent prenga el volant de les decisions.

Identifique els punts forts i febles de la nostra ciutat.
Les febleses crec que són comunes a altres llocs, tot i que també tenen a veure amb el caràcter dels valencians: allò que diuen el meninfotisme, però induït pel bipartidisme, que no ha fet res perquè la gent s’implique i participe. Crec que eixa feblesa l’estem superant, i això en sí és una fortalesa, perquè la gent s’està adonant. I tenim moltes altres fortaleses, com el caràcter solidari de la gent i els recursos que podem posar a disposició de la gent més necessitada: terres abandonades, uns espais que poden ser turísticament exportables amb un model diferent al tradicional, com l’espai verd de la Marjaleria, i la condició marinera del Grau… és a dir, tenim elements per a superar l’actual model. Si posem entrebancs, com un trolebús que passa per llocs absolutament aberrants, això ens lleva atractiu. I hem de competir des del punt de vista cultural: Castelló té un teixit de creació, literari, musical o de teatre, que no està sent explotats, perquè no s’aposta per aquesta gent. En les festes de la Magdalena apostem per dur a grups que costen un potosí i després es fa Castellón en vivo, un concurs amb 5.000 euros de despesa: tenen varies setmanes a grups locals tocant de bades, i el guanyador obté 500 €, que li donen per a dos mesos de local d’assaig. Això no és promoure la cultura local. I això és exportable: a Castelló tenim més de 200 grups de música, per què no apostem per això?

Quina estratègia té Castelló en Moviment per al conjunt de la legislatura?
Tenim tres eixos fonamentals: la transparència, la participació, i basar-nos en les persones. Cal descentralitzar la decisió i que realment siga independent, i això t’ho has de creure. Nosaltres venim dels moviments socials, pràcticament tota la candidatura. La nostra aposta no és a curt termini, no volem parlar a 4 anys i dir que deixarem la ciutat com si fóra el país de les meravelles, això és impossible. Però si generem el moviment cap a la participació de la gent, que exigisque i participe, això és imparable: així se genera barri, amistats inclús… I és imprescindible una tasca d’educació en la participació: hem de recuperar l’estima per ser responsables i ser capaços d’exigir. És una tasca difícil i que costarà de canviar la mentalitat i el teixit que ara tenim, molt vinculat al PP.

Podria posar exemples concrets d’accions que expliquen quin tipus de programa electoral presenteu?
No sabem quina situació econòmica ens anem a trobar a l’Ajuntament, però sí que hi ha partides pressupostàries superiors al milió d’euros que estan destinades a despeses de protocol. Com és possible? Amb eixos diners es pot duplicar l’actual ajuda a la dependència; apostem també per pujar al 0,7% l’aportació de l’Ajuntament a la cooperació. També creiem que les ciutats no poden continuar creixent de forma indefinida: hi ha una bossa de pisos buits a Castelló que s’han de posar al mercat, i volem anelles verdes en l’entorn de la ciutat, perquè això ens apropa a la felicitat, la gent quan viu envoltada de ciment, és més trista; i nosaltres tenim zones al voltant de la ciutat totalment desaprofitades, com la Marjaleria o els bancals abandonats dalt de la carretera nacional. Això es pot posar en valor amb molts pocs diners: gestionar bé, que la gent se corresponsabilitze, parlar amb propietaris que ho tenen en desús, gent que va veure com es requalificaven els seus terrenys en els anys bons i ara paguen un IBI desorbitat i l’aigua a preu d’or… I també cal descentralitzar els serveis de la ciutat (no només els públics), perquè la gent ha de poder comprar qualsevol cosa a qualsevol lloc, i sempre facilitar el transport. Jo hui mateix, per anar del Grau a l’IES Bovalar he tardat 30 minuts. No és concebible que un autobús de 120 milions d’euros servisca per això.

A vostès se’ls acusa d’ambigüitat ideològica, des d’altres formacions d’esquerra.
A veure, crec que d’ambigüitat no hi ha cap: si mires les persones i especialment el programa, que és el que te defineix políticament… és un programa ambiciós d’esquerres. Però també és veritat que hem entès que el moment és un altre, i s’han de fer polítiques que tradicionalment s’han vist com polítiques d’esquerres tractant de convéncer a la gent i llevant un poc la retòrica aquella que de vegades ens anclava en els nostres propis debats interns. No crec que siguem ambigus en cap cas: tenim una carta lingüística dins el programa, un programa d’emergència social clarament d’esquerres… no veig la indefinició.

Potser es diu això perquè els líders més coneguts de Podem a nivell espanyol no han estat tan clars…
Però això li ho hauries de preguntar a la gent que té líders estatals… el nostre no és eixe cas. Castelló en Moviment és una aposta que neix de Castelló, des de Castelló i per gent de Castelló…

Què hagueren fet si no arriben a les 3.000 signatures requerides per a presentar-se com agrupació d’electors?
Probablement haguérem donat com a perdut el partit; era un repte i hi havia gent que pensava que no ho anàvem a aconseguir. S’equivocàven, una vegada més no van saber llegir el moment que estem vivint. Van ser 3.300 signatures validades i en total teníem vora 4.000, però tampoc era cosa de donar més feina als funcionaris. Moltes estaven en la recàmara, però les teníem.

Al seu parer, quins criteris creu que tindrà la gent en ment a l’hora de votar a les pròximes eleccions municipals?
Vivim un moment incert, hi ha moltíssimes opcions, més que mai, el ventall de propostes polítiques s’ha obert i això és molt bo. Se parla molt de política, però de política malentesa, a això ens ha dut el nivell de corrupció i clientelisme que vivim. Però bé, als bars se parla de política, i no sé on ens durà, perquè les maquinàries mediàtiques del bipartidisme són molt fortes, i quan veuen que el seu projecte comú, que neix del 78, està amenaçat, es posen en marxa, i juguen a la confusió, a no dir veritats, a ocultar coses… Al nostre procés de recollida de signatures, difícil però aleccionador, la gent ens parlava cada dia i ens deien que estan farts; el panorama és molt il·lusionant i creiem que el canvi està a tocar. Anem a aconseguir-ho, anem a canviar.

Vostè porta uns anys en política, fins fa uns mesos com a coordinador d’Esquerra Unida al Grau i ara a Castelló en Moviment. És just el desprestigi actual de l’activitat política?
No sé si és just, però probablement és merescut. Generalitzar sempre és injust, però la política s’ha desprestigiat a soles, i aquelles forces que són realment transformadores no han acabat d’entendre el canvi que s’ha produït a la societat, i es tracta d’adaptar-se a les noves exigències. Fa 4 anys es veia amb una certa normalitat que no es publicaren els jornals públics, i ara ja no val. La gent està en un altre punt. Som més madurs, hi ha hagut una evolució i tot i això ens falta molt per arribar a la situació d’altres països amb més tradició democràtica. I quan parlem de polítics «professionals», és inevitable el rebuig profund, sobretot perquè els que ho hem fet des dels moviments socials sabem que fer política moltes vegades et costa diners. I hem après que des de fora de les institucions costa molt canviar determinades coses.

Quin seria un bon resultat per a Castelló en Moviment, en aquestes eleccions?
Guanyar l’Alcaldia! Eixe seria el millor… però un bon resultat seria tindre representació, ja seria una fita, però no ens podem conformar amb això. Que una agrupació d’electors puga aconseguir representació, per primera vegada des que ho fera Esquerra Independent de Castelló l’any 79, indica el moment que vivim, d’una mobilització ciutadana comparable al de la Transició. Però si a més, amb la representació som decisius, ja no per entrar en el govern sinó per influir en les seues decisions, eixe és l’objectiu.

Es pot fer política des de fora de les institucions?
Té unes limitacions, però es pot fer molta política. I als ajuntaments hi ha una cosa que no s’està fent: estan absolutament condicionats, quan no venuts, al partit supramunicipal, en aquest cas de la Generalitat i a l’Estat, i no exerceixen cap pressió, es limiten a fer el que els diuen des de dalt. Entenc que el municipi ha de ser suficientment autònom, és l’administració més propera a la gent i és a la seua gent a la que ha d’atendre primer que res. Però bé, si no tenim representació, continuarem treballant perquè la nostra aposta és continuar fent teixit, fent xarxa.

Amb quin tarannà actuaran a l’Ajuntament si la seua candidatura no és decisiva, després de les eleccions?
Anem a treballar. A aquestes altures, ningú dels que ha estat en Castelló en Moviment ignora que estem oferint treball: hem confluït gent de diferents àmbits i sensibilitats i hem decidit aparcar les diferències… i treballarem des d’on la gent ens pose perquè aquests àmbits de participació s’òbriguen, perquè este impuls no acabe en 4 anys.

Quins principis mínims haurien d’estar sempre presents al govern local, independentment de qui governe?
El govern hauria de ser de progrés, i ser clar, transparent i participatiu. Creiem que són principis assumibles per qualsevol que presente hui una alternativa al PP… [dubta un moment] o per gairebé qualsevol.

Quines competències li falten o li sobren a l’Ajuntament?
Pense que l’Ajuntament té pot prou eines i competències com per afrontar tots els problemes que se li presenten. El problema és pressupostari; la nova llei de finançament i les condicions en què els ajuntaments han de tornar els diners que se’ls presten, limiten molt la qüestió pressupostària. Crec que eines per a l’emergència social en tenim, tot i que no puguem fer molt més que declarar la ciutat com a lliure de desnonaments, i facilitar les eines perquè la gent puga eixir d’eixa situació, perquè la llei no ens deixa molt més marge. Però crec que les qüestions que afecten al benestar de la gent, s’hauria d’estirar la llei fins al límit: on no puguem arribar caldrà estudiar formules legals per arribar allà on se puga.

¿Qué ha après de la seua experiència laboral que li seria d’utilitat a l’Ajuntament?
Bé, jo estava treballant en un lloc comptant justament gavinots [riu], que per cert, els gavinots no són tan rapinyaires, no mereixen estar en el logo en el qual estan. Són uns animals nobles, que volen pel plaer de volar, no pel plaer de furtar. Una cosa que te dóna viure a Columbretes és una certa capacitat de reflexió; són moltes hores a soles, o amb molt poca companyia, i tens capacitat d’assimilar notícies, de pensar-les, repensar-les i construir una resposta. Això és aplicable a molts àmbits de la vida, no només a la política, per a prendre decisions sense preses, meditant i de forma pausada. Te pots equivocar o no, però que no siga producte de la improvisació.

Quin paper creu que tindran els nous partits en aquesta legislatura?
Jo espere que siguen decisius i de canvi. De fet, ja ho són. Abans d’arribar les eleccions, en veure que la proposta de Castelló en Moviment és una alternativa seriosa, que han vist que no és fruit d’una pluja de primavera, han començat a moure’s, els dos grans partits. És simptomàtic que els dos hagen presentat la candidatura al Grau, quan mai se n’han preocupat. No hi ha ni papereres en els carrers del Grau, el Grau és més enllà de la plaça de la Mar. És simptomàtic que això ho estiguen fent, i també ho és que a nivell autonòmic i estatal, ara tothom parle de transparència, de participació, quan portem 40 anys al marge d’eixos mecanismes. Eixa ja és una primera batalla guanyada, les coses han canviat inclús per a ells. Però encara volem més.

L’atomització de l’esquerra perjudica a la seua formació?
Qualsevol cosa que no siga sumar, perjudica en general. I és una qüestió que d’alguna vegada per sempre més, des de l’esquerra s’hauria de plantejar. L’esquerra és més plural, per tradició, però es tracta de sumar, i si no s’ha pogut sumar abans, se sumarà després. Es tracta de començar a crear eixe canvi necessari, real. En el nostre cas, l’assemblea decidirà, i en funció de la decisió de l’assemblea farem, però és evident que hi ha coses programàtiques comunes que seria fàcil arribar a acords.

Consideren d’esquerres al PSPV-PSOE? Podríen donar-li el seu suport, arribat el cas?
Dependrà de lo permeables que siguen a les nostres propostes. Igual són ells els que ens tenen que demanar suport a nosaltres. El PSOE no és d’esquerres, són socialdemòcrates molt justets, estan en la ratlla de més enllà de la socialdemocràcia.

I en el cas de Compromís?
Hi ha una part que… però en tot cas els has de preguntar a ells. A Compromís conviuen moltes sensibilitats.

Quines condicions posarien per a donar el seu suport a un govern d’esquerres? I per a entrar a formar-ne part?
Respondré primer a la segona pregunta: si entrem o no al govern ho haurà de decidir l’assemblea, i en quines condicions entraríem. Però ja dic que en principi no és prioritari, el que volem és ser suficientment influents com perquè elements del programa apareguen en les decisions de l’Ajuntament. I les condicions bàsiques, tot i que el programa és extensíssim… es pot debatre en torn als 3 pilars que he comentat abans: transparència, participació i les persones primer. A partir d’ahí, podem parlar amb qui siga o amb qui toque.